Literatura medieval
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandÓria de la lletra augmentar la grandÓria de la lletra  

1. Context sociocultural

  • Context històric

L'edat mitjana comença amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident al 476 i finalitza el segle XV amb l'eclosió del Renaixmanet. El Renaixmanet es un parèntesi entre la civilització gregollatina i l'esperit d'aquesta civilització. La ideologia dominant va ser la fe cristiana amb una visió teocèntrica, es a dir, que Déu és l'eix vertabrador de l'existència humana.

Occident va ser invadida mots cops, per els bàrbars, àrabs, van ser enriquidors, ja que van aportar avanços tècnics i una nova organització política i social anomenada societat feudal, on hi havia el rei o pel papa; classes privilegiades: la noblesa i el clergat; i les classes populars, és a dir, la gent que treballava.

  • Senyors feudals i cavallers

La noblesa estava representada pel senyor feudal, el qual el rei li concedia la possessió de terres, que eren conreades per vassalls.

La cavalleria feu un estament paramilitar lligat al sistema de jerarquització feudal. El cavaller posseïa un cavall i armes, i estava al servei d'un senyor feudal.

  • Els monestirs

Junt amb la noblesa el clergat era l'estament privilegiat. L'Església com a representat de Déu a la terra, tenia la funció de guia moral i ideològica de la comunitat. I era la transmissora de la cultura llatina a Occident tasca que feien els monjos, que vivien als monestirs i la seva funció era fer copies escrites a mà sobre pergamins i van crear biblioteques i van perfeccionar l'escriptura dels manuscrits. Els monestirs eren centres importants econòmics i culturals en els nuclis de població, i a vegades feia la funció d'escola.

A partir del segle XI els monestirs i les esglésies es construïen en seguint cànons de l'art Romànic.

  • Les ciutats

A partir de el segle XII van començar a guanyar importància les ciutats, protegides en muralles situades a prop d'un castell, i es van convertir en centre d'intercanvi comercial. A la ciutat i vivien els burgesos, que eren comerciants i artesans bàsicament. Els habitants de les ciutats van construir catedrals lligades en l'art Gòtic. Al principi del segle XIII es van crear les primeres universitats, que recollien l'herència educativa i investigadora dels monestirs.

  • Formació de les llengües vulgars

A l'edat mitjana es produeix la transformació del llatí amb diferents llengües romàniques. Les llengües germàniques i cèltiques, que no provenen del llatí tot i haver rebut la seva influència, també van experimentar grans canvis. No obstant això, el llatí va continuar sent durant molt de temps la llengua del prestigi.

  • Literatura oral i literatura escrita

A Occident només s'escrivia en llatí. Però a els joglars que entretenien al públic de manera oral ho feien amb la llengua vulgar. A partir del segle XII comencen a aparèixer els primeres textos escrits íntegrament en llengua catalana.

2. La poesia trobadoresca

  • Catalunya i Occitània

Els territoris catalans van experimentar grans transformacions a l'edat mitjana. Abans del segle IX hi havia nou comtats catalans vassalls dels monarques francesos, per sota de Borrell II, desprès es van independitzar i el títol de comte es va convertir en hereditari.

La literatura trobadoresca va ser la manifestació més electa de la societat feudal. La literatura trobadoresca era elitista, hermètica i força convencional, en canvi, els burgesos plantejaven una poesia crítica, escèptica i realista. S'iniciarà, així el procés de desprovençalització que va finalitzar al segle XV.

  • La poesia trobadoresca

Va néixer a les corts occitanes a la primera meitat del segle XII. Poesia vulgar i de temàtica profana, va representar un gran canvi en vers l'anterior. Aquesta relacionada amb la vida de la noblesa en els castells medievals, estava molt lligada a la societat que la va crear: reflecteix les lluites i la problemàtica de l'època, els grans ideals i la religiositat del món medieval.

  • Trobadors i joglars

Els poetes escrivien en provençal eren anomenats trobadors, autors de la música que acompanyava les poesies. Les obres dels trobadors solien ser difoses pels joglars.

  • Estils i perceptives

Els nombrosos punts que tenien en comú els trobadors, s'en poden diferenciar dos grans grups, segons l'estil: poden ser trobar clus hermètic i obscur. O també poden ser trobar lèu senzill i clar. Tan les unes com les altres tenen unes normes molt estrictes de rima, de forma estròfica i temàtica.

  • L'amor cortès

La temàtica central de la poesia trobadoresca és l'amor. L'amor com els altres temes, reflecteix la societat feudal, les seves normes i la seva estructuració.

  • Gèneres trobadorescos

Principals gèneres trobadorescos

  • La cançó: és de gènere amorós per excel·lència.

  • La pastorel·la: és un diàleg que normalment té lloc en un camí.

  • La dansa: és una composició amorosa que presenta una part central, cantada per un solista, i un refrany.

- L'albada: manifesta felicitat dels enamorats per l'arribada del dia que fa possible que es trobin.

  • El sirventès: és un poema satíric en el qual el trobador manifesta odi o enemistat envers una persona.

  • El plany: és un elogi fúnebre en record de la desaparició del senyor o d'un amic.

Trobadors catalans

  • Berenguer de Palol,

  • Guillem de Berguedà,

  • Guillem de Cabestany,

  • Guillem de Cervera.

  imprimir imprimir  mostrar en pdf mostrar en pdf  enviar a un amic enviar a un amic
favorits  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opiniˇ envia la teva opinió